Festival Barruguet

Alicia

Idea original: Teatre Nu
Adaptació teatral del conte: Teatre Nu
Direcció: Víctor Borràs
Intèrprets: Montse Rodríguez, Clara Galí, Víctor Borràs
Disseny i construcció escenografia i titelles: Teresa Riba, Raúl Martínez i Teatre Nu
Confecció vestuari: Teresa Solà
Música original: Oriol Canals i Ricky Falkner
Producció i distribució: Maria Hervàs

SOMNIS D’ALÍCIA

Teatre Nu (Catalunya)

Gènere: Teatre de carrer
Durada: 50 minuts
Recomanat: Tots els públics
Idioma: Sense text

Dissabte 26 de maig a les 17 h
De la plaça Espanya al Teatre Espanya (IT-2)

Diumenge 27 de maig a les 18.15 h
De la plaça Isidor Macabich al Palau de Congressos (IT-6)*
* En cas de mal temps es farà al Palau de Congressos (PC)

Alícia somia, somia que es fa gran i esdevé un gegant que camina pels carrers de pobles i ciutats. Mentre segueix un conill que es desplaça botant enèrgicament, la nena descobreix un món ple de fantasia pel qual la guien uns curiosos personatges: els manipuladors de somnis.

Somnis d’Alícia és un conte rodat, una història en moviment, un viatge a través del qual el públic es converteix en el protagonista d’una història tan universal com fascinant. La nostra satisfacció a l’hora de realitzar aquest espectacle comença quan arribem a una plaça, a un carrer, a una avinguda i comencem a muntar el titella gegant que el protagonitza. La gent que passeja per pobles i ciutats es pregunta primer què hi fan tres persones feinejant al voltant d’un estrany carro i uns quants ferros.

A poc a poc, les seves preguntes van tenint resposta i en poc més d’una hora descobreixen una nena gegant de més de quatre metres que segueix un conill també gegant. Aleshores pregunten què en farem d’aquella andròmina i nosaltres els diem: teatre, un espectacle de teatre itinerant a través del qual acompanyaran aquell particular però conegut personatge. Quan és l’hora, l’Alícia comença el seu recorregut a través dels carrers, transformant-los, per una estona, en la seva particular terra de meravelles. Al seu pas, el públic va descobrint moments que el remeten a la història d’aquella nena que un dia es va adormir escoltant els contes de sa germana. Durant el seu trajecte, l’Alícia segueix el conill, saluda a tothom que passa, coneix la reina, plora perquè no vol ser tan grossa, s’arronsa i s’estira encara més; en definitiva comparteix la seva història amb tot aquell que la segueix des del principi o se la troba per casualitat. Al final del recorregut, l’Alícia es torna a dormir i els infants, com si desitgessin que es tornés a despertar seuen al seu voltant i la miren acompanyats de la música de l’espectacle que no ha deixat de sonar en tot el viatge. Quan la desmuntem encara hi ha uns quants nens que miren i recorden el que han vist. Hi ha gent que passa i pregunta si muntem o desmuntem, altres que se adonen que s’ho han perdut.