Es diu que a Occident el temps es compta, es mesura, es compra, es ven, es planifica, s’organitza; és un bé objectiu, independent al ser humà, que usam per fer coses, però quasi sempre ens en falta. En canvi, a Àfrica el temps es viu, es té, es fa; és un bé subjectiu i inherent al ser humà, que s’habita i que quasi mai falta. El fet de néixer en un lloc concret del món ens marca indefectiblement la noció que tenim del temps, i encara que res no és inamovible, a dures penes aconseguirem desprendre’ns d’aquesta primera noció adquirida. El temps es pot viure de moltes maneres, i fins i tot en podem ser esclaus. Però el que no es pot negar, i això és vàlid per a qualsevol racó del món, és el poder que ens dona la dansa, sigui quin sigui el seu origen, gènere o condició, per viure el temps en un present absolut.

“OTEMPODIZ” (ELTEMPSDIU) és el resultat d’un projecte d’intercanvi i creació artística bidireccional, que es vertebra a cavall entre Moçambic i Euskadi.